Enginyeria estructural de la Torre Glories: Un repte singular a l'skyline barceloní
SOCOTEC va desenvolupar solucions d'enginyeria estructural innovadores per a la Torre Glories, resolent els desafiaments tècnics d'aquesta edificació icònica de Barcelona mitjançant un sistema únic de doble cilindre i forjats sense pilars, culminant amb una cúpula de vidre i acer.
Fitxa Tècnica:
- Client: Jean Nouvel i b720 Arquitectes
- Ubicació: Barcelona, Espanya
- Any: 2002-2004
- Arquitectes: Jean Nouvel i b720 Arquitectes
- Propietat fotografia: ©SOCOTEC Spain & Rafael Vargas
Una fita arquitectònica amb desafiaments estructurals únics
La Torre Glories, amb els seus 142 metres d'alçada, representa un dels elements més emblemàtics de l'skyline barceloní. Aquest projecte singular combina una estètica avantguardista amb solucions d' enginyeria estructural revolucionàries. L' edificació presenta una planta de geometria el·líptica amb eixos principals de 39,50 i 35,50 metres, conformant un imponent cos cilíndric que es tanca sobre si mateix en la seva part superior.
El projecte es va dividir en dos grans desafiaments estructurals: la construcció de quatre nivells de soterrani que assoleixen els 17 metres de profunditat, i l' erecció de la torre pròpiament dita amb les seves 33 plantes sobre rasant, cadascuna amb característiques estructurals particulars que van demandar solucions d' enginyeria estructural precises i sofisticades.
Parleu amb els nostres experts
FONAMENTACIÓ
Enginyeria estructural de la Torre Glories: El repte de la fonamentació
La presència del nivell freàtic a uns 10 metres per sota de la rasant va constituir un desafiament fonamental per a l' enginyeria estructural de la Torre Glories.
El fons del rebaix se situava a uns 8 metres per sota d' aquest nivell, la qual cosa va condicionar decisivament el disseny de les estructures de contenció. Aquestes es van projectar no només amb criteris d'estabilitat i resistència, sinó també amb la intenció de formar un vas el més estanc possible.
Es va optar per murs-pantalla profunds amarrats provisionalment al terreny mitjançant ancoratges. Atès que el pes mort de la construcció en fase provisional era molt menor que la pressió ascendent, es va dissenyar una llosa de subpressió ancorada al terreny mitjançant mòduls de pantalla que treballaven a fricció negativa, equilibrant la subpressió durant la construcció i transmetent les càrregues al terreny un cop completat l' edifici.
La presència del nivell freàtic a uns 10 metres per sota de la rasant va constituir un desafiament fonamental per a l' enginyeria estructural de la Torre Glories.
El fons del rebaix se situava a uns 8 metres per sota d' aquest nivell, la qual cosa va condicionar decisivament el disseny de les estructures de contenció. Aquestes es van projectar no només amb criteris d'estabilitat i resistència, sinó també amb la intenció de formar un vas el més estanc possible.
Es va optar per murs-pantalla profunds amarrats provisionalment al terreny mitjançant ancoratges. Atès que el pes mort de la construcció en fase provisional era molt menor que la pressió ascendent, es va dissenyar una llosa de subpressió ancorada al terreny mitjançant mòduls de pantalla que treballaven a fricció negativa, equilibrant la subpressió durant la construcció i transmetent les càrregues al terreny un cop completat l' edifici.
Innovació en l' enginyeria estructural dels soterranis
L' estructura dels soterranis es va configurar amb una tipologia convencional de llums de 8 metres, resolta amb líses de formigó armat de 30 cm de cant. Una singularitat notable va ser la ubicació de l' auditori, que va requerir una estructura especial sense pilars en un espai amb limitacions dimensionals.
La solució d'enginyeria estructural per a aquest espai va ser una llasta "sandvitx" amb doble curvatura de formigó armat in situ, alleugerida mitjançant cassetons de poliestirè expandit, conformant una geometria laminar d'acord amb el paisatgisme del projecte arquitectònic.
DOBLE CILINDRE
Enginyeria estructural de la Torre Glories: Sistema de doble cilindre
La veritable singularitat de l' enginyeria estructural de la Torre Glories resideix en el seu sistema vertical, resolt mitjançant dos cilindres de formigó armat.
El cilindre exterior funciona com un mur perimetral mentre que l' interior, no concèntric, forma el nucli estructural. Ambdós elements es van construir utilitzant la tècnica de l' encofrat enfilant.
Els forjats, d'entramat metàl·lic, es recolzen sobre aquests dos elements verticals sense cap pilar intermedi, creant espais diàfans de fins a 500 m³. Aquesta solució d' enginyeria estructural va permetre assolir llums de fins a 15 metres entre el nucli i el mur exterior, i llums transversals propers a 35 metres, proporcionant una extraordinària diafanitat a les plantes.
La veritable singularitat de l' enginyeria estructural de la Torre Glories resideix en el seu sistema vertical, resolt mitjançant dos cilindres de formigó armat.
El cilindre exterior funciona com un mur perimetral mentre que l' interior, no concèntric, forma el nucli estructural. Ambdós elements es van construir utilitzant la tècnica de l' encofrat enfilant.
Els forjats, d'entramat metàl·lic, es recolzen sobre aquests dos elements verticals sense cap pilar intermedi, creant espais diàfans de fins a 500 m³. Aquesta solució d' enginyeria estructural va permetre assolir llums de fins a 15 metres entre el nucli i el mur exterior, i llums transversals propers a 35 metres, proporcionant una extraordinària diafanitat a les plantes.
Reptes tècnics en l' enginyeria estructural de la façana
El mur exterior presenta una singularitat determinant derivada del disseny de les obertures. Es va partir d' una retícula teòrica de 92×92 cm que modula tota la façana, disposant les obertures de forma aparentment aleatòria. Aquest patró no permet el plantejament de pòrtics convencionals ni garanteix la transmissió vertical de càrregues fins a la fonamentació.
Per resoldre aquest desafiament d' enginyeria estructural, el gruix del mur és variable segons l' alçada, mantenint un gruix constant dins de cada planta. A partir dels 76 metres, el mur comença a inclinar-se formant una corba poligonal, la qual cosa va afegir complexitat al disseny estructural.
Enginyeria estructural de la Torre Glories: Solucions per a forjats sense pilars
L' estructura horitzontal dels forjats es va dissenyar sota criteris específics d' enginyeria estructural:
- Consecució del mínim pes possible
- Adaptabilitat a les xarxes d'instal·lacions
- Creació de plantes sense pilars
- Utilització de procediments constructius senzills
- Màxima prefabricació d' elements
La solució adoptada va ser una estructura mixta amb grans bigues Voit disposades cada 3 metres i forjats de xapa grecada col·laborant. Aquest entramat defineix dues direccions ortogonals paral·als eixos principals de l'el·lipse que forma el mur exterior.
VOLADÍS I CÚPULA
Enginyeria estructural avançada: Plantes en voladís i cúpula
Les sis últimes plantes de la Torre Glories representen un al·lis d'enginyeria estructural. A partir de la cota de 110 metres, aquests forjats se sustenten en voladís des del nucli interior mitjançant tècniques de palsat, sense contactar en cap punt amb el perímetre exterior. Es va utilitzar una l losa postessada de cant variable i decreixent cap a l' exterior, des de 50 fins a 25 cm.
La culminació de l'enginyeria estructural de la Torre Glories és la seva espectacular cúpula, resolta mitjançant una estructura metàl·lica definida per 26 meridians i 19 paral·lels. Aquesta retícula sustenta els marcs de fusteria del doble envidrament, presentant el desafiament addicional de mantenir una baixa deformabilitat sense utilitzar tirants de triangulació en cap dels requadres.
Les sis últimes plantes de la Torre Glories representen un al·lis d'enginyeria estructural. A partir de la cota de 110 metres, aquests forjats se sustenten en voladís des del nucli interior mitjançant tècniques de palsat, sense contactar en cap punt amb el perímetre exterior. Es va utilitzar una l losa postessada de cant variable i decreixent cap a l' exterior, des de 50 fins a 25 cm.
La culminació de l'enginyeria estructural de la Torre Glories és la seva espectacular cúpula, resolta mitjançant una estructura metàl·lica definida per 26 meridians i 19 paral·lels. Aquesta retícula sustenta els marcs de fusteria del doble envidrament, presentant el desafiament addicional de mantenir una baixa deformabilitat sense utilitzar tirants de triangulació en cap dels requadres.
Expertise de SOCOTEC en enginyeria estructural d' edificacions singulars
SOCOTEC s' ha consolidat com a referent en enginyeria estructural per a edificacions d' alta complexitat. La nostra capacitat per resoldre els reptes estructurals més desafiants ens ha permès col·laborar amb arquitectes de renom internacional com Jean Nouvel i b720 Arquitectes en aquest projecte emblemàtic.
El nostre equip d'enginyeria estructural transforma els conceptes arquitectònics més audaços en realitats tècnicament viables, aportant solucions innovadores que equilibren seguretat, funcionalitat i estètica. En cada projecte, com la Torre Glories, demostrem la nostra capacitat per superar límits tècnics, convertint visions arquitectòniques ambicioses en estructures sòlides i duradores.
