Setembre i octubre requereixen una vigilància reforçada dels actius situats a les zones d'inundació
Cada any, amb l'arribada de setembre, el Mediterrani esdevé escenari d'un fenomen meteorològic que ja forma part del vocabulari diari: el DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts). Aquestes masses d'aire fred que estan desconnectades de la circulació atmosfèrica general provoquen, quan entren en contacte amb l'aire càlid i humit del Mediterrani, episodis de pluges torrencials capaces de generar inundacions sobtades, desbordament de rius i wadis, i danys materials i humans de gran magnitud.
No és casualitat que setembre i octubre concentrin històricament els episodis més intensos de DANA a la península Ibèrica. La combinació d'aigües marines superficials, que encara són molt càlides després de l'estiu, i les primeres entrades d'aire fred a l'altitud crea el terreny perfecte per a aquests fenòmens extrems. Per aquesta raó, aquesta època de l'any requereix una vigilància reforçada d'infraestructures, edificis i actius econòmics situats en zones potencialment vulnerables.


A nivell europeu, les inundacions i les sequeres representen aproximadament el 90% de les pèrdues totals cobertes pels mecanismes d'assegurança i solidaritat. Entre 2001 i 2021, hi va haver, de mitjana, uns quatre esdeveniments naturals greus a l'any a Europa – "greus" entenc com un que causa entre 10 i 99 morts o entre 30 i 3.300 milions d'euros en danys materials – i dos d'aquests tres esdeveniments van correspondre a inundacions.

MARC LEGISLATIU EUROPEU
Tres instruments complementaris
La política europea de gestió de riscos s'estructura al voltant de tres pilars reguladors:
- Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE): una pedra angular de la política hídrica europea, destinada a aconseguir un bon estatus ecològic i químic dels rius, llacs, aigües de transició, aigües costaneres i subterrànies.
- Directiva Europea sobre Inundacions (2007/60/CE): un pilar específic de la gestió del risc d'inundacions, centrat en la protecció de la salut humana, el medi ambient, les infraestructures i l'activitat econòmica.
- Estratègia d'adaptació climàtica de la UE: introdueix el concepte de protecció climàtica, que requereix avaluacions de riscos a llarg termini i disseny d'infraestructures per incorporar projeccions climàtiques futures (esdeveniments extrems més freqüents, pluges més intenses, pujada del nivell del mar).
La política europea de gestió de riscos s'estructura al voltant de tres pilars reguladors:
- Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE): una pedra angular de la política hídrica europea, destinada a aconseguir un bon estatus ecològic i químic dels rius, llacs, aigües de transició, aigües costaneres i subterrànies.
- Directiva Europea sobre Inundacions (2007/60/CE): un pilar específic de la gestió del risc d'inundacions, centrat en la protecció de la salut humana, el medi ambient, les infraestructures i l'activitat econòmica.
- Estratègia d'adaptació climàtica de la UE: introdueix el concepte de protecció climàtica, que requereix avaluacions de riscos a llarg termini i disseny d'infraestructures per incorporar projeccions climàtiques futures (esdeveniments extrems més freqüents, pluges més intenses, pujada del nivell del mar).
Cicle de Gestió del Risc d'Inundacions
Aquestes directrius s'implementen a través d'un cicle de gestió del risc d'inundació en quatre etapes:
- PFRA (Avaluació Preliminar del Risc d'Inundació): avaluació preliminar a gran escala, basada en dades històriques i característiques de les conques.
- Identificació de l'APSFR (Àrees de Risc Potencial Significatiu d'Inundació): delimitació de rius, conques, subconques i àrees costaneres prioritaritzades.
- Mapes de perill i risc: representació de l'extensió potencial de l'aigua, la profunditat, la velocitat del flux i els impactes sobre la població, actius econòmics, àrees protegides i instal·lacions industrials, per a diferents períodes de retorn.
- Plans de Gestió del Risc d'Inundacions (FRMPs): plans que coordinen la prevenció, la protecció i la preparació, i que marquen la fulla de ruta per a les inversions públiques i els estudis tècnics.
- A nivell operatiu, eines com el Visor d'Àrea de Risc d'Inundacions de la UE (Comissió Europea / Agència Europea del Medi Ambient) i el Sistema Europeu de Conscienciació d'Inundacions (EFAS) permeten visualitzar les zones de risc i generar previsions d'inundacions en temps real, fins a 10 dies abans, amb accés gratuït.
Avaluació del risc d'inundació i accions de gestió
Sobre aquesta base reguladora, els estudis de risc d'inundació despleguen un conjunt d'anàlisis tècniques que ens permeten passar d'una avaluació genèrica del risc a una caracterització precisa de cada lloc:
Aquest tipus de suport tècnic i regulador és especialment rellevant per a promotors, propietaris d'actius i operadors que gestionen edificis en zones històricament regulades contra inundacions, així com per a nous projectes situats a prop de rius o en zones potencialment exposades, on la normativa local pot requerir avaluacions específiques de vulnerabilitat com a requisit per al permís de construcció.
El marc regulador europeu – la Directiva Marc de l'Aigua, la Directiva d'Inundacions i l'Estratègia d'Adaptació Climàtica – continuarà exigint avaluacions cada cop més rigoroses del risc d'inundació per a projectes nous i existents. La combinació d'estudis de risc d'inundació, modelització hidràulica i enginyeria de mitigació és ara l'estàndard tècnic de referència per anticipar aquest risc abans que es materialitzi.
Cal avaluar l'exposició al risc d'inundació de les vostres instal·lacions o projectes?
Els nostres experts en gestió de riscos hídrics poden dur a terme el diagnòstic tècnic i definir les mesures de mitigació més adequades per al teu cas.

Potser també t'agradará...

Rep les últimes novetats sobre SOCOTEC, subscriu-te al nostre butlletí!

