Article escrit per
Arquitectura més enllà de l'edifici
dc., 09/09/2026 - 18:19
La ciutat s'experimenta principalment al carrer: una intervenció d'urbanització ben planificada converteix l'espai públic en un suport essencial per a la vida quotidiana.
La urbanització és una de les grans transformacions del segle XXI. Segons dades d'ONU-Hàbitat, l'EPA i l'OMS, el 55% de la població mundial viu actualment en zones urbanes, una xifra que podria arribar al 68% el 2050. Aquest creixement planteja reptes importants per a les ciutats: l'efecte illa de calor pot generar diferències de temperatura d'entre 1 i 12 °C en comparació amb els entorns rurals, mentre que només una petita part (0,2%) de les carreteres del món disposa d'una infraestructura específica per a la mobilitat ciclista.
Davant d'aquesta realitat, la qüestió ja no és només quant creixeran les ciutats, sinó també com es configuraran els espais urbans que hauran d'acollir aquest creixement. El model d'espai públic, la mobilitat sostenible, la incorporació d'infraestructures verdes i la capacitat d'adaptació al canvi climàtic seran decisives per definir la ciutat del futur.
En aquest context, un carrer ben dissenyat ja no s'entén només com una infraestructura destinada al trànsit. Esdevé un espai urbà fonamental per a la mobilitat, la seguretat, la coexistència, la salut i la qualitat de vida dels qui hi habiten.
Quines dimensions hauria d'abordar una acció urbana?
Una acció sobre l'espai viari implica molt més que resoldre aspectes funcionals o de trànsit. Cada decisió de disseny té repercussions tècniques, ambientals i socials que afecten directament la qualitat de l'espai públic. Per aquest motiu, una intervenció urbana integral ha de considerar almenys sis dimensions fonamentals:
- Mobilitat: determina com es mouen diferents usuaris i garanteix l'accessibilitat i la connectivitat de l'espai urbà.
- Salut: influeix en la qualitat de l'aire, el nivell de soroll, les possibilitats d'activitat física i el benestar de la població.
- Clima: condicions de confort tèrmic a través d'elements com l'ombra, la vegetació i la reducció de l'efecte illa de calor.
- Aigua: inclou la gestió de l'escorrentia, el drenatge urbà i la incorporació de solucions que afavoreixin la permeabilitat i la infiltració.
- Coexistència: configura el carrer com un espai per a la trobada, l'estada, el joc i l'activitat comercial, afavorint la interacció social.
- Seguretat: integra aspectes com la visibilitat, la correcta resolució de les interseccions, la il·luminació i la facilitat de manteniment de l'espai públic.
La qualitat urbana s'aconsegueix quan aquestes dimensions s'aborden de manera integrada, entenent que cadascuna influeix i condiciona les altres. No es tracta de resoldre-les com a capes independents, sinó d'abordar l'espai públic des d'una visió global.
Aquesta necessitat és especialment evident en l'àmbit de la mobilitat. Segons l'OMS, els accidents de trànsit causen al voltant d'1,2 milions de morts cada any, i més del 25% de les víctimes són vianants o ciclistes. Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de repensar la mobilitat no com una qüestió exclusivament funcional, sinó com un eix transversal estretament vinculat a la seguretat, la salut i la qualitat de l'espai urbà
SALUT, CLIMA I AIGUA
els reptes ambientals de l'espai urbà
L'ombra, la vegetació i l'elecció de materials tenen una influència directa en el confort i benestar de les persones. Una alta presència de superfícies asfaltades, l'escassetat d'ombra i la manca de sòls permeables afavoreixen l'acumulació de calor i redueixen el confort tèrmic als espais públics. Segons l'EPA, les zones urbanes poden registrar temperatures entre 1 i 12 °C superiors a les del seu entorn rural: a Barcelona s'estima que al voltant de 400 morts prematures a l'any estan associades a l'exposició a temperatures excessives.
Davant d'aquest escenari, el disseny del carrer ha d'incorporar estratègies d'adaptació climàtica que redueixin l'acumulació de calor i millorin el confort tèrmic. Aquestes inclouen la creació d'ombra contínua mitjançant arbres, la conservació d'exemplars existents en bon estat, l'ús de voreres amb una major capacitat per reflectir la radiació solar, la reducció de superfícies impermeables i la incorporació de vegetació, aigua i espais adequats per a la residència i el descans.
En relació amb la gestió de l'aigua, una acció d'urbanització no hauria d'implicar necessàriament augmentar la impermeabilització del sòl. La incorporació de sistemes de drenatge urbà sostenible (SUDS) permet gestionar l'escorrentia de manera més natural i eficient, reduint els cabals màxims, afavorint la infiltració i millorant la qualitat de l'aigua abans que s'incorpori a la xarxa de drenatge.
En aquest enfocament, el drenatge ja no és una infraestructura exclusivament subterrània, sinó que s'integra en el disseny de l'espai públic mateix. L'augment de superfícies permeables, juntament amb fosses d'arbres, parterres i zones vegetades, permet retenir i gestionar part de l'aigua de pluja, contribueix a millorar la biodiversitat i redueix el volum d'aigua que arriba a la xarxa durant episodis de pluges intenses.
L'ombra, la vegetació i l'elecció de materials tenen una influència directa en el confort i benestar de les persones. Una alta presència de superfícies asfaltades, l'escassetat d'ombra i la manca de sòls permeables afavoreixen l'acumulació de calor i redueixen el confort tèrmic als espais públics. Segons l'EPA, les zones urbanes poden registrar temperatures entre 1 i 12 °C superiors a les del seu entorn rural: a Barcelona s'estima que al voltant de 400 morts prematures a l'any estan associades a l'exposició a temperatures excessives.
Davant d'aquest escenari, el disseny del carrer ha d'incorporar estratègies d'adaptació climàtica que redueixin l'acumulació de calor i millorin el confort tèrmic. Aquestes inclouen la creació d'ombra contínua mitjançant arbres, la conservació d'exemplars existents en bon estat, l'ús de voreres amb una major capacitat per reflectir la radiació solar, la reducció de superfícies impermeables i la incorporació de vegetació, aigua i espais adequats per a la residència i el descans.
En relació amb la gestió de l'aigua, una acció d'urbanització no hauria d'implicar necessàriament augmentar la impermeabilització del sòl. La incorporació de sistemes de drenatge urbà sostenible (SUDS) permet gestionar l'escorrentia de manera més natural i eficient, reduint els cabals màxims, afavorint la infiltració i millorant la qualitat de l'aigua abans que s'incorpori a la xarxa de drenatge.
En aquest enfocament, el drenatge ja no és una infraestructura exclusivament subterrània, sinó que s'integra en el disseny de l'espai públic mateix. L'augment de superfícies permeables, juntament amb fosses d'arbres, parterres i zones vegetades, permet retenir i gestionar part de l'aigua de pluja, contribueix a millorar la biodiversitat i redueix el volum d'aigua que arriba a la xarxa durant episodis de pluges intenses.
Coexistència i seguretat: el carrer com a lloc de trobada
Bancs ben col·locats, una zona de jocs infantils o un espai protegit del sol poden canviar significativament la manera com la gent utilitza i gaudeix dels espais públics. Un espai ben dissenyat no només facilita el moviment, sinó que també afavoreix l'estada, el joc, el comerç local, el descans i la interacció social, ajudant a generar un major sentiment de pertinença.
Per aconseguir-ho, cal integrar diferents criteris de disseny:
- Accessibilitat universal, assegurant que l'espai pugui ser utilitzat de manera autònoma i segura per totes les persones.
- Mobiliari urbà col·locat correctament , evitant interferències amb les rutes de vianants i garantint rutes accessibles.
- Bona visibilitat i il·luminació adequada, especialment a rutes, encreuaments i zones de descans.
- Perspectiva de gènere i seguretat, que incorpora criteris que afavoreixen l'autonomia i la percepció de seguretat de totes les persones, com ara la visibilitat de rutes, l'eliminació dels punts cecs, la il·luminació i la presència d'activitat urbana.
- Diversitat d'usos i activitats al llarg del dia, evitant espais excessivament monofuncionals.
- Zones còmodes i adequadament equipades per seure, esperar, jugar, parlar i descansar.
Un espai públic de qualitat ha de respondre no només a les necessitats de mobilitat, sinó també a les d'estada, relació, descans i convivència. Aquest enfocament, que entén el carrer com un espai per moure's, quedar-se i socialitzar, està present en les polítiques actuals de mobilitat urbana. Per exemple, a Barcelona, el Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030 proposa reduir la dependència dels cotxes i augmentar el pes del transport públic, el ciclisme i la caminada, reforçant un model de mobilitat més sostenible i centrat en les persones.
DIAGNÒSTIC, INTERVENCIÓ I AVALUACIÓ
Acció urbana en tres fases
Més enllà de l'obra acabada, val la pena fer-te una sèrie de preguntes en tres moments clau:
- Abans:
- Quin problema urbà resol?
- Qui en surt beneficiat i a qui pot afectar?
- Quines dades inicials estan justificades?
- Durant:
- Com es gestiona la mobilitat durant l'obra?
- Es redueixen les molèsties ambientals (pols, soroll, residus)?
- Es manté l'accessibilitat diària a habitatges, botigues i instal·lacions?
- Llavors:
- L'espai s'està utilitzant més i millor?
- Ofereix ombra, seguretat, comoditat i facilita el manteniment?
- S'han mesurat els resultats reals de la intervenció?
Un espai urbà ben dissenyat combina criteris tècnics, lectura social i avaluació ambiental.
Més enllà de l'obra acabada, val la pena fer-te una sèrie de preguntes en tres moments clau:
- Abans:
- Quin problema urbà resol?
- Qui en surt beneficiat i a qui pot afectar?
- Quines dades inicials estan justificades?
- Durant:
- Com es gestiona la mobilitat durant l'obra?
- Es redueixen les molèsties ambientals (pols, soroll, residus)?
- Es manté l'accessibilitat diària a habitatges, botigues i instal·lacions?
- Llavors:
- L'espai s'està utilitzant més i millor?
- Ofereix ombra, seguretat, comoditat i facilita el manteniment?
- S'han mesurat els resultats reals de la intervenció?
Un espai urbà ben dissenyat combina criteris tècnics, lectura social i avaluació ambiental.
SOCOTEC a Barcelona: estudis de cas de transformació urbana
SOCOTEC ha intervingut en diverses accions urbanes a Barcelona, documentades a través de comparacions abans i després: el Mercat Sant Antoni, la Plaça Cerdà, l'Avinguda Meridiana i l'Avinguda Roma.
Aquestes intervencions exemplifiquen, sobre el terreny, com l'aplicació dels principis descrits anteriorment transforma els espais de circulació en espais reals de la vida urbana.
No només construïm carrers. Creem condicions per fer la ciutat més habitable.
I si el teu proper projecte canviés la manera com es viu la ciutat?
Potser també t'agradará...
Rep les últimes novetats sobre SOCOTEC, subscriu-te al nostre butlletí!