Enginyeria per a l' ampliació i reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Enginyeria per al Teatre Liceu, la reconstrucció d'un símbol cultural
El projecte de reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona va representar un dels majors reptes d'enginyeria per a auditoris duts a terme a Espanya. Després del devastador incendi de 1994, SOCOTEC va participar en aquesta emblemàtica obra que combina la preservació de la memòria històrica amb la innovació tecnològica necessària per a un teatre d'òpera de primer nivell mundial.
- Client: Consorci del Gran Teatre del Liceu
- Ubicació: Barcelona
- Any: 1994-1998
- Arquitectes: Ignasi de Solà-Morales, Lluis Dilmé i Xavier Fabré
- Acústica: Higini Arau
- Fotografies: Fons Fotogràfic Lluís Casals / Arxiu Històric del COAC, José Hevia Blach, Dilmé & Fabré Arquitectes
TEATRE LICEU DE BARCELONA
Un teatre que va renéixer de les seves cendres
El Gran Teatre del Liceu, un dels símbols culturals més importants de Barcelona, va patir un devastador incendi que va destruir pràcticament la totalitat de les seves instal·lacions, salvar-se únicament la Sala dels Miralls, el vestíbul a la Rambla, els porxos d'entrada i l'escalinata.
El Plenari del Consorci del GTL va prendre la decisió de reconstruir el teatre en el mateix solar, mantenint la seva essència històrica però adaptant-lo als requeriments tècnics i de seguretat d' un auditori modern.
La intervenció es va estendre en una superfície d'aproximadament 30.000 m², abastant tant àrees públiques i la sala principal com espais tècnics i la caixa escènica. El projecte es va fonamentar en la tensió entre innovació i memòria, prioritzant la reconstrucció fidel de la sala principal, reconeguda com una de les millors d' Europa per la seva unitat espacial i amplitud visual.
El Gran Teatre del Liceu, un dels símbols culturals més importants de Barcelona, va patir un devastador incendi que va destruir pràcticament la totalitat de les seves instal·lacions, salvar-se únicament la Sala dels Miralls, el vestíbul a la Rambla, els porxos d'entrada i l'escalinata.
El Plenari del Consorci del GTL va prendre la decisió de reconstruir el teatre en el mateix solar, mantenint la seva essència històrica però adaptant-lo als requeriments tècnics i de seguretat d' un auditori modern.
La intervenció es va estendre en una superfície d'aproximadament 30.000 m², abastant tant àrees públiques i la sala principal com espais tècnics i la caixa escènica. El projecte es va fonamentar en la tensió entre innovació i memòria, prioritzant la reconstrucció fidel de la sala principal, reconeguda com una de les millors d' Europa per la seva unitat espacial i amplitud visual.
Desafiaments estructurals en l' enginyeria per a auditoris
La reconstrucció del Gran Teatre del Liceu va presentar desafiaments extraordinaris des del punt de vista de l'enginyeria estructural. El projecte va contemplar dos àmbits d' actuació clarament diferenciats: la consolidació i recuperació del patrimoni arquitectònic existent, i el desenvolupament de l' edifici de nova planta, que va representar aproximadament el 70% de la totalitat del nou teatre.
Una de les intervencions més complexes va ser l'excavació i construcció de soterranis en zones on prèviament no existien, la qual cosa va requerir un recalç total de l'edifici i estirar-se de gran envergadura. Es van excavar 2.800 m² de planta a profunditats entre 17 i 24 metres respecte a la cota de la Rambla, situar-se entre 10 i 17 metres per sota del nivell freàtic, la qual cosa va suposar en el seu moment l'excavació més profunda sota nivell freàtic realitzada a la ciutat.
ENGINYERIA STRUCTURAL
Solucions innovadores per a un auditori de primer nivell
Per resoldre el problema de la subpressió de les aigües freàtiques, es va construir una corona a base d' un mur pantalla de formigó armat de 55 metres de profunditat, encastat en l' estrat de margues rocoses, creant un recinte relativament estanc que permetia el control de la subpressió mitjançant l' extracció permanent i controlada d' aigua.
L' estructura de la caixa escènica es va resoldre mitjançant un entramat d' acer laminat suportat per pilars perimetrals i quatre torres principals a les cantonades de l' espai escènic. Aquesta configuració permetia el funcionament dels complexos mecanismes de canvi d' escenes, requerint espais totalment diàfans. Les quatre torres principals transmetien als fonaments esforços axils de 1.9613 quilonewtons, i es van dissenyar estructures capaces de salvar llums de 24 metres mitjançant encavallades i bigues de gran cant.
Per resoldre el problema de la subpressió de les aigües freàtiques, es va construir una corona a base d' un mur pantalla de formigó armat de 55 metres de profunditat, encastat en l' estrat de margues rocoses, creant un recinte relativament estanc que permetia el control de la subpressió mitjançant l' extracció permanent i controlada d' aigua.
L' estructura de la caixa escènica es va resoldre mitjançant un entramat d' acer laminat suportat per pilars perimetrals i quatre torres principals a les cantonades de l' espai escènic. Aquesta configuració permetia el funcionament dels complexos mecanismes de canvi d' escenes, requerint espais totalment diàfans. Les quatre torres principals transmetien als fonaments esforços axils de 1.9613 quilonewtons, i es van dissenyar estructures capaces de salvar llums de 24 metres mitjançant encavallades i bigues de gran cant.
Enginyeria per a auditoris: la platea, un repte estructural
La formació de la platea va constituir un altre dels grans desafiaments del projecte. El disseny va partir de la premissa de mantenir el mur principal de sosteniment del conjunt, únic element interior que permetia donar suport als diferents nivells i albergar els conductes d'instal·lacions per al condicionament climàtic de la sala.
La solució adoptada va ser la incorporació d' un mur de formigó armat buit amb un gruix mitjà d' un metre, que proporcionava estabilitat estructural al conjunt. Aquest element suportava fins a sis nivells, incloent voladissos de fins a sis metres, i sostenia tant el sostre del foyer, situat sota la platea, com el terra de la Sala Mestres Cabanes en la seva coronació.
Expertise de SOCOTEC en enginyeria per a auditoris
SOCOTEC compta amb una extensa experiència en enginyeria per a auditoris i grans sales de concerts i espectacles, havent participat en alguns dels projectes més emblemàtics del sector cultural a Espanya i a nivell internacional. Algunes referències d'això són l'Auditori de la Ciutat del Pop Kaohsiung o la Filharmònica de Szczecin a nivell internacional. A Espanya hem construït grans Auditoris actuals com el del Fòrum de Barcelona, o el singular auditori Subterrani de la fundació Giner de los Ríos.