Construcció industrialitzada: La solució definitiva al repte de l’habitatge a Catalunya?
SOCOTEC reuneix els principals actors del sector per debatre sobre la capacitat de la industrialització per accelerar la producció d'habitatge assequible, reduir terminis i millorar la sostenibilitat en un mercat sota màxima pressió.
L'accés a l'habitatge s'ha consolidat com un dels majors desafiaments socials i econòmics a Catalunya. Amb unes previsions que apunten a una necessitat de 180.000 noves unitats en els pròxims cinc anys, el sector es veu obligat a buscar fórmules que accelerin la producció sense comprometre la qualitat ni l'eficiència.
En aquest context, SOCOTEC ha organitzat una jornada de debat per donar resposta a una pregunta clau: És l'edificació industrialitzada una solució estructural o una millora de procés?
La sessió, moderada per Antonio Sánchez Gea (SOCOTEC), va comptar amb la participació de veus líders en la cadena de valor immobiliària: Pere Picorelli, director d'Habitatge i Edificació de Incasòl; Juan Manuel Borras, director d'Operacions de Culmia; i Josep Miñarro, director general de Ciutats, Edificació i Energia de SOCOTEC.
Més enllà de la tècnica: Un canvi de paradigma
El debat va arrencar analitzant si la industrialització pot, per si sola, resoldre el problema estructural. Els ponents van coincidir que, si bé la tecnologia existeix, l’accés a l’habitatge depèn de factors externs com la gestió del sòl, la lentitud en la tramitació de llicències i el marc regulatori.
Tanmateix, la industrialització canvia les regles del joc en l’execució. "No es tracta només de construir sota sostre o de prefabricar, sinó de canviar com dissenyem i coordinem", es va afirmar durant la jornada. El pas de "construir un projecte de forma industrialitzada" a "industrialitzar el projecte des de la seva concepció" exigeix una relació col·laborativa des del minut zero entre promotora, constructora i enginyeria.
La competitivitat econòmica: El factor temps com a actiu financer
Un dels punts més debatuts durant la jornada va ser la competitivitat econòmica de la construcció industrialitzada enfront dels mètodes convencionals. Els ponents van coincidir que, en termes de costos directes d’execució, la industrialització encara afronta el repte de no disposar d’una economia d’escala suficient en el mercat nacional. No obstant això, l’anàlisi canvia dràsticament quan s’introdueix la variable del temps en l’equació financera del projecte.
1. Reducció dràstica de terminis: El cas de Boadilla del Monte
La rapidesa en el lliurament no és només un benefici logístic, sinó un avantatge competitiu d’alt impacte. Durant la sessió es van destacar casos d’èxit com el projecte residencial a Boadilla del Monte, on l’ús de sistemes industrialitzats va permetre completar l’obra en 22 mesos, assolint una retallada de 6 mesos respecte als estàndards de la construcció tradicional.
Aquesta reducció del 25% en el temps d’execució permet:
Una comercialització o posada en explotació molt més primerenca.
Una reducció significativa dels costos financers i d’estructura.
Mitigar l’impacte de la inflació de materials en reduir el període d’exposició en obra.
2. Control d’incertesa i "Costos de No Qualitat"
A diferència de l’obra tradicional, on el pressupost sol patir desviacions per imprevistos sobre el terreny, el procés industrialitzat es basa en un entorn col·laboratiu i digital (BIM) des de la fase de disseny. Això permet un control exhaustiu dels anomenats "costos de no qualitat".
En fabricar en un entorn controlat, es minimitzen els errors d’execució, els repassos d’obra i els residus. Per a un promotor amb compromisos de lliurament clars, la industrialització transforma el risc en certesa, garantint que el preu pactat i la data de lliurament es compleixin amb precisió quirúrgica.
3. Un canvi en l’estructura de costos
En definitiva, la jornada va concloure que, encara que el cost per metre quadrat pugui semblar superior en origen, l’eficiència del procés compensa la balança. La industrialització no s’ha d’entendre com un producte més car, sinó com una inversió en previsibilitat i rapidesa, factors que avui dia són crítics per a la viabilitat de qualsevol gran promoció a Catalunya.
Sostenibilitat
Impuls públic
El Pla 50.000 es posiciona com el motor de l'habitatge públic en sòl en desús d'aquí al 2030, prioritzant la construcció industrialitzada per accelerar els terminis de lliurament. Aquest impuls institucional actua com el catalitzador necessari perquè el sector inverteixi en tecnologia i consolidi un ecosistema sòlid.
A més, aquest model destaca per la seva sostenibilitat: en integrar l'economia circular i un control rigorós de residus, garanteix una qualitat tècnica i una eficiència ambiental que la construcció tradicional difícilment pot igualar.
Una visió 360 i honesta
Des de SOCOTEC, Josep Miñarro va destacar el paper fonamental de l'enginyeria especialista en aquest procés. En un model on el projecte és previ i l'error no es pot corregir en obra, la capacitat tècnica per dissenyar amb precisió mil·limètrica i coordinar processos no lineals és la garantia d'èxit per al futur parc d'habitatges.
La conclusió de la jornada va ser clara: la industrialització no és una vareta màgica, però és el camí inevitable. Perquè la seva implementació creixi, és necessària una visió 360º que integri amb honestedat la gestió del sòl amb la capacitat industrial actual.
El Pla 50.000 es posiciona com el motor de l'habitatge públic en sòl en desús d'aquí al 2030, prioritzant la construcció industrialitzada per accelerar els terminis de lliurament. Aquest impuls institucional actua com el catalitzador necessari perquè el sector inverteixi en tecnologia i consolidi un ecosistema sòlid.
A més, aquest model destaca per la seva sostenibilitat: en integrar l'economia circular i un control rigorós de residus, garanteix una qualitat tècnica i una eficiència ambiental que la construcció tradicional difícilment pot igualar.
Una visió 360 i honesta
Des de SOCOTEC, Josep Miñarro va destacar el paper fonamental de l'enginyeria especialista en aquest procés. En un model on el projecte és previ i l'error no es pot corregir en obra, la capacitat tècnica per dissenyar amb precisió mil·limètrica i coordinar processos no lineals és la garantia d'èxit per al futur parc d'habitatges.
La conclusió de la jornada va ser clara: la industrialització no és una vareta màgica, però és el camí inevitable. Perquè la seva implementació creixi, és necessària una visió 360º que integri amb honestedat la gestió del sòl amb la capacitat industrial actual.
